Sòcrates com a figura del filòsof en el Gòrgias de Plató: un debat radical sobre «la millor manera de viure» a la Ciutat i sobre l’art de la política

Description
Sòcrates com a figura del filòsof en el Gòrgias de Plató: un debat radical sobre «la millor manera de viure» a la Ciutat i sobre l’art de la política

Please download to get full document.

View again

of 40
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Information
Category:

Occasions/ Family

Publish on:

Views: 2 | Pages: 40

Extension: PDF | Download: 0

Share
Tags
Transcript
  5 Comprendre IX - 2007/1-2 Sòcrates com a  figura  del filòsof en el Gòrgias de Plató: un debat radical sobre « la millor manera de viure » a la Ciutat i sobre l’  art de la política *  Antoni Bosch-Veciana L a pregunta que en el Gòrgias 1  dóna lloc a tota la llargaconversa –o, amb més rigor, a les tres converses– que Sòcratesmantindrà amb els interlocutors principals del diàleg (Gòrgias,Pol i Cal·licles) la trobem gairebé formulada al principi mateixdel diàleg. És una pregunta ben pertinent, que té tota l’apa-rença de la senzillesa, però cap deix de simplicitat. La pregun-ta a la qual ens referim és la pregunta que Sòcrates suggereix aQuerefont d’adreçar a Gòrgias: «Qui ets?» (cf. 447d1). 2  L’abastdel seu sentit abraça tot el Gòrgias . És una pregunta fonamen-tal que, d’altra banda, trobem formulada sovint en les gransobres literàries de tots els temps. Així, doncs, no resulta gensforassenyat que, en quant lectors del text platònic, vulguemposar en relleu la força d’aquesta pregunta plantejada pel ma-teix Sòcrates de cara a la comprensió del diàleg que ens ocupa.El nostre propòsit ací depèn precisament de la consideraciód’aquesta pregunta. Tanmateix en aquestes pàgines no prete-nem pas resseguir tot l’entramat escènic i filosòfic que desen-cadena la resposta de Gòrgias a aquesta pregunta socràtica,tot i que ens hi haurem de referir poc o molt, sinó assajar detraslladar al personatge Sòcrates la formulació de la mateixapregunta, això és, adreçar al Sòcrates del Gòrgias  la preguntaque ell ha volgut formular a Gòrgias, i demanar-li: «Sòcrates,tu qui ets?» En aquestes pàgines, obligadament breus, miraremde cercar la resposta que, a parer nostre, explícitament o im-plícitament, escènicament o dialògicament, el text del Gòrgias ens pot arribar a oferir.Pot resultar hermenèuticament interessant de llegir els tex-tos (siguin o no platònics) no sols des del fil conductor de laseva literalitat explícita, sinó també des de la seva literalitatimplícita, és a dir, llegir els textos no sols des d’allò que explí- * Aquest text es publicà perprimera vegada, en anglès,dins del llibre  Philosophy and Dialogue (cf. «Socratesas a  figure  of philosopherin the Gorgias », en: A.Bosch-Veciana – J. Mon-serrat-Molas (Ed.),  Phylo- sophy and Dialogue . Studieson Plato’s Dialogues. Vol. I  ,Barcelona: Barcelonesad’Edicions-Societat Catala-na de Filosofia (Institutd’Estudis Catalans) 2007,93-136). La present edicióconté algunes modifica-cions.1. Al llarg del treball dis-tingirem el diàleg platònic Gòrgias  (en cursiva) del per-sonatge d’aquest diàleg,Gòrgias (en rodona). Engeneral, i per tal de no con-fondre, escriurem en cursi-va els títols dels diàlegs pla-tònics.2. Aquesta formulació ésnostra. El text aquí, en447d1 literalment fa: o{sti~ejstivn . Es tracta de la pre-gunta que Sòcrates sugge-reix a Querefont de fer aGòrgias. D’aquí que la for-mulació sigui en tercerapersona ( o{sti~ ejstivn ) i noen segona persona ( o{sti~ei\ ). Més endavant, en448e7, Sòcrates formularàamb el tiv~ , en contraposi-ció al poiva  de Pol (de448e6). Sobre la figura deGòrgias, vegeu l’article deMichel Narcy (Narcy, «Gor-gias de Leontinoi». In:   5-44Comprendre IX - 2007/1-2  6 Comprendre IX - 2007/1-2 citament diuen, sinó des d’allò que suggereixen, des d’allò quela seva literalitat conté com a possibilitat de sentit. A més, elstextos donen molt de  joc , i els textos filosòfics no escapen aaquest  joc  de sentit. Plató, en el  Fedre , parla que la finalitatdels escrits filosòfics no és solament proporcionar ajut a lamemòria; la seva finalitat és també, ens diu, el  joc  ( paidiav ):l’autèntic savi «sembrarà i escriurà els horts de les lletres comun joc» (cf.  Fedre  276d4-8). El  joc  de recercar sentit en traslla-dar la pregunta de Sòcrates al mateix Sòcrates ens possibilitaràsegurament d’endinsar-nos en una lectura suggerent i delicadadel Gòrgias  que a la fi, en qualsevol cas, ens ha de permetresaber de Sòcrates, del Sòcrates del Gòrgias , tal com aquest ésre-  presentat  en el Gòrgias . Els textos de Plató tenen una densi-tat de sentit tal que ens ofereixen la possibilitat de complaureles preguntes que nosaltres, des de la nostra interrogació filo-sòfica més honesta, li puguem formular.El text del Gòrgias  és una peça literària d’un dramatismeextraordinari; és, sense cap mena de dubte, com diu CharlesH. Kahn, «one of Plato’s greatest works, as it is also one of hislongest». 3  Són molts els estudiosos que hi han dedicat horesintenses de lectura; les bibliografies així ho testifiquen. Desdels grans comentaris de l’antiguitat, com ara el d’Olimpiodor(s. VI  dC), 4  fins al detalladíssim estudi d’E.R. Dodds 5  i pecesd’una finor exegètica notable, els lectors de tots els temps hanpouat en aquest text platònic que, d’altra banda, ha compor-tat reaccions ben diverses. Monique Canto-Sperber, en la sevaintroducció al Gòrgias , ens refereix la coneguda anècdotad’aquell camperol que després de llegir el Gòrgias , convençutper l’exhortació de Sòcrates a viure estudiant filosofia, deixàles seves ocupacions i se n’anà de dret a Atenes, on es féu pla-tònic. 6  Igualment, en la mateixa introducció, se’ns esmenta ladura crítica que Nietzsche formula contra Sòcrates, que té coma rerefons directe la lectura del Gòrgias  per part de Nietzsche. 7 El Gòrgias  és un text que no ha deixat ni deixa ningú indi-ferent.En general, els estudiosos han posat l’accent a mostrar so-bretot la crítica que el text platònic del Gòrgias  ens ofereix,tant a la retòrica com a la política; una crítica que té com arerefons la defensa de la filosofia. 8  Charles H. Kahn no hadubtat a referir-se al Gòrgias  com al «  Plato’s manifesto for phi-losophy ». 9  L’excel·lent article del professor Jordi Sales ens dóna,en l’apartat primer, intitulat «  La globalitat del Gòrgias », unestat de la qüestió que ens permet de fer-nos càrrec dels princi-pals accents lectors que s’han posat sobre el Gòrgias i que aquíens estalviem de referir. 10  El darrer Symposium de la  Internatio-  DphA  III, 486-491). Sobrela iconografia de Gòrgias,el de Marie-Christine Hell-mann (Hellmann, «Gorgiasde Leontinoi. Iconograp-hie». In:  DphA  III, 491).3 En el capítol cinquè delseu llibre  Plato and the So-cratic Dialogue , capítol quededica enterament al Gòr- gias , defensa de bon co-mençament l’alt valord’aquest diàleg platònic:«With the Gorgias  we en-counter one of Plato’s gre-atest works, as it is also oneof his longest» (Kahn 1996,125; cf. el capítol sencer enles pp. 125-147). The  Re- public and the  Laws  són elsúnics diàlegs platònics quesobrepassen en llargària the Gorgias . De cara a la bibli-ografia sobre el Gòrgias , amés de les valuosíssimes bi-bliografies de Luc Brisson,la podem trobar gairebéamb caràcter d’exhaustivi-tat en les obres següents,les quals esmentem al finald’aquest treball: Canto-Sper-ber 1993, 109-118; Reale1998, 361-375 (a cura diMatteo Andolfo que intitu-la: «Appendice bibliografi-ca. Letteratura critica delsecolo XX sul “Gorgia”»);i Serrano-Díaz 2000, CXX - XIII - CLXII  (conté els escolis,els testimonis, etc.).4. Vegeu l’edició d’Olimpio-dor de la Teubner a curade Westerink (Westerink1970).5. Dodds 1959.6. Canto-Sperber 1993,10. Cf. Themistius, Oratio-nes 23 , 295c-d (ed. Din-dorf, p. 356).7.  Ibídem . Cf. Nietzsche,  Der Wille zur Macht , (ed.Kröner, 430 i 747).8. El Gòrgias  ha estat llegitmolt diversament, peròsempre des de la conside-ració de ser un diàleg decontraposició, polèmic: lapolèmica entre la retòrica ila filosofia, l’eficàcia i la ve-ritat, la vida activa i la vidacontemplativa, etc.9. Kahn 1996, 125.10. Sales 1992, 112-117.  Antoni Bosch-Veciana.    El Gòrgias de Plató  7 Comprendre IX - 2007/1-2 nal Plato Society  dedicà les seves ponències i comunicacions al’estudi del  Menó  i del Gòrgias , amb aportacions de notableinterès. 11  Hi ha autors que han estudiat el text del Gòrgias  desdel punt de vista de la seva escenografia, estudis que comple-menten i accentuen aspectes que des d’altres òptiques lectorespassen sovint desapercebuts. 12 El nostre intent és correspondre a tota aquesta llarga tradi-ció lectora del Gòrgias  i estudiar el text des d’una pregunta quedirectament el text no es formula, com hem dit, però que creiemque té capacitat de respondre. La nostra aportació vol es-tar atenta a la resposta que el text del Gòrgias  mantenim queens ofereix: Sòcrates correspon a la  figura  del filòsof del qualen el text del Gòrgias  se’ns dibuixa la  figura  (escènicament idialògicament). Per tal de mostrar això, procedirem de la ma-nera següent: en primer lloc, ens fixarem en la  pregunta  fona-mental feta a Gòrgias («Qui ets?», cf. 447d1) per tal de resse-guir-ne el context i mostrar com la pregunta pot ser trasllada-da al personatge Sòcrates; en segon lloc, mirarem d’accedir al« qui ets? » de Sòcrates, és a dir, a la  figura  de Sòcrates, a travésde fer explícit el sentit del moviment escènic del Gòrgias ; i,finalment, en tercer lloc, de manera més àmplia, conservant lesproporcions geomètriques proposades en el Gòrgias , ens adre-çarem al contingut  que el Gòrgias  ens brinda referit tan sols ala  figura  del filòsof i, en particular, a la vida filosòfica  que el Gòrgias  proposa.* * *Tal com ja hem dit anteriorment, el nostre diàleg té com apunt de partença temàtic la pregunta adreçada a Gòrgias, quenosaltres hem formulat, sense matisos, així: «Qui ets?» (cf.447d1). És una pregunta situada al principi i és una preguntade principi i, en aquest sentit, srcinal, que s’adreça a la qües-tió fontal del diàleg. La seva resposta és la que genera tot elmoviment dialògic fins a la fi, sense concedir cap espai a ladivagació.La pregunta a la qual ens referim la diem formulada perQuerefont (cf. 447d1). Ací ens hem d’afanyar a fer un parellde consideracions. La primera, de cara a matisar el fet que si-gui Querefont el personatge que plantegi inicialment la pre-gunta (en el text esmentat: 447d1); i la segona, de cara a re-cordar que la pregunta querefòntica va precedida per una pri-mera formulació de Sòcrates (447c1-3) i va seguida de duesintervencions també de Sòcrates: una, com a aclariment a Poldavant la resposta que ha donat a Querefont (448e6-449a4); 11. El Gòrgias  de Plató, jun-tament amb el  Menó , forenels diàlegs platònics alsquals la  International PlatoSociety  dedicà les sessionsen el seu darrer Sympo-sium, el VII Symposium Pla-tonicum , celebrat a la ciutatde Würzburg durant els dies26-31 de juliol del 2004 ial qual vàrem poder assis-tir. Entre conferències, po-nències i comunicacions,s’hi presentaren més d’unatrentena d’estudis sobre el Gòrgias .12. Vegeu les pàgines de-dicades al Gòrgias  per partde James A. Arieti (Arieti1991, 79-93). I els estudis,entre altres, d’E.M. Green(«Plato’s use of three dra-matic elements in Gorgiasas means to demonstratehis thought». In SouthernSpeech Communication Jour-nal  33, 1968, 307-315),d’A.J. Cappelletti («Sobre laestructura dramática delGorgias de Platón». In  Re-vista Venezolana de Filoso- fía  11, 1979, 137-142), deCh. Kauffmann («Enact-ment as argument in theGorgias». In  Philosophy and  Rethoric 12, 1979, 114-129) i de Ch. H. Kahn(«Drama and dialectic inPlato’s Gorgias». In Oxford Studies in Ancient Philosophy 1, 1983, 75-121). Tambéparla del Gòrgias,  encaraque tracta en general del Corpus platònic,  l’estudi deD. Müller (Müller 1988).  Antoni Bosch-Veciana.    El Gòrgias de Plató  8 Comprendre IX - 2007/1-2 l’altra, adreçada a Gòrgias, que la narració platònica ens dónaen dos temps: en un primer moment, Sòcrates precisa a Gòrgiasla resposta que en nom del seu mestre havia donat Pol (449a2-4), malinterpretant el sentit de la pregunta; i, en un segonmoment, Sòcrates, un cop Gòrgias ha fet una primera aproxi-mació de resposta ( th`~ rJhtorikh`~ , en 449a5, personalitzadaen 449a7 [ rJhvtora ] i adjectivada tot seguit, citant Homer, 13  en449a7 [ ajgaqovn ]), i, després de fer una segona pregunta aGòrgias sobre si té deixebles o no, a la qual aquest respon afir-mativament (449b1), aleshores Sòcrates demana a Gòrgias unafinament de les respostes donades fins ara, amb l’ajut de laformulació que, poc més endavant, li fa a través de dues pre-guntes que van en la mateixa direcció (449d1-3). El conjuntde passos van mostrant el rigor del preguntar socràtic i el sen-tit de la pregunta de Sòcrates, que ja conté quelcom de respos-ta en aquest anar preguntant incisiu que mostra la fragilitat dela resposta futura de Gòrgias. El sentit de la pregunta, de fet,ni Querefont ni Pol –aquest darrer s’ha interposat en la con-versa (448a6-449a2)– no el comprendran i el reduiran a unapregunta banal, com si Sòcrates volgués demanar tan sols o béel nom (cosa inversemblant en aquella ocasió) o bé el nom il’ofici (sense anar més lluny). Abans anem, però, a veure lesdues consideracions que hem assenyalat.En relació a la primera consideració, cal precisar el següent:que Querefont sigui el personatge triat per Plató per a aquestdiàleg i per a aquesta escena no és sense raons. Querefont sola-ment és esmentat en tres textos platònics: en l’  Apologia deSòcrates  (20e8 i 21a3), en el Càrmides  (153b2; i 154d1.d6) iací en el Gòrgias  (447a7.b4.c9; 448a1.5.6.c4.d2.e2.8; 458d1i 481b6). Mirem abans que res el Càrmides .En el Càrmides , Querefont se’ns presenta com un jove exal-tat ( manikov~ , en 153b2) que corre a cercar Sòcrates, el qual, totjust arribat de la batalla de Potidea, on combaté, anava cap aun dels seus llocs preferits: la palestra de Taures. Querefont, uncop s’ha trobat amb Sòcrates, li agafa la mà i li pregunta per labatalla de Potidea (cf. 153b2-6). Querefont ens és presentatcom a jove embogit per Sòcrates que s’afanya a saber del seuídol: Sòcrates. Per això és el primer d’adreçar-li la pregunta(anecdòtica), que és formulada amb una de les paraules ( mavch ,batalla) amb les quals s’inicia el Gòrgias : «Com t’ha sortit labatalla?» ( pw`~ ejswvqh~ ejk th`~ mavch~… , en 153b4). Poc més en-davant el tornem a trobar al costat de Sòcrates formulant-limés preguntes, ara referides a la bellesa de Càrmides (154d1),apreciació de Càrmides que tots els presents, fins i tot Sòcrates,comparteixen (154d6). Querefont ara està preocupat pel sem- 13. Homer, Odissea  I, 180.  Antoni Bosch-Veciana.    El Gòrgias de Plató  9 Comprendre IX - 2007/1-2 blant ( to; ei\do~ , en 154d5) de Càrmides, que ell comprèn no-més des del seu vessant exterior, la bellesa exterior de Càrmi-des. Tanmateix, Sòcrates li mostrarà la necessitat d’anar mésenllà de l’exterioritat i dirigir-se a la bellesa interior, que és méscaptivadora, la bellesa de l’ànima de Càrmides. Sòcrates es pre-senta com el qui sap llegir no solament amb els ulls del cos(exterioritat) sinó amb els ulls de la intel·ligència (interiori-tat). I és això el que fa que Querefont s’apassioni per ell; elcaptiva la seva senzillesa intel·ligent i la seva intel·ligència sen-zilla. Sòcrates, al ulls de Querefont, és un veritable amic delsaber interior. D’aquí la pregunta de Querefont a la Pítia deDelfos, tal com ens ha estat narrat en l’  Apologia de Sòcrates .Querefont té un paper del tot rellevant, malgrat que hompogués creure que no, en l’  Apologia de Sòcrates . A partir de20c4 comença un llarg apartat de la defensa socràtica que es-menta Querefont (per primera vegada en 20e8), ja que ell, amicde Sòcrates, de jove ( ejmov~ te eJtai`ro~ h\n ejk nevou , en 21a1), iamic del poble ( kai; uJmw`n tw`  / plhvqei eJtai`ro~ , en 21a1), quanaleshores ja era mort ( teteleuvthken , en 21a8), fou qui va plan-tejar a l’oracle de Delfos la pregunta sobre la saviesa supremade Sòcrates ( ei[ ti~ ejmou` [ Swkravtou~ ] ei\h sofwvtero~ , en 21a6).Querefont va anar pel seu compte a Delfos i va gosar interro-gar l’oracle (cf. 21a4). La pregunta de Querefont suposa en elluna pre-comprensió de la saviesa extraordinària de Sòcrates.La resposta de l’oracle desencadena el camí filosòfic de Sòcrates,que, tribulat per ella (cf. 21b7), és a dir, tocat profundamentper aquella afirmació del déu Apol·lo, emprèn la tasca investi-gadora sobre la (seva) saviesa comparant el seu no saber amb elpretès saber dels polítics, dels poetes i dels menestrals. Arrand’aquestes investigacions ( ejk tauthsi; dh; th`~ ejxetavsew~ , en22e6) li van néixer moltes enemistats i calúmnies –l’anomena-da de  savi , per exemple ( sofov~ , en 23a3)–, que, des d’àmbitsdiferents, el conduirien davant el tribunal atenès que el con-demnaria a mort. La saviesa socràtica està, en primer lloc, areconèixer tan sols com a pròpiament saviesa la saviesa divina,és a dir, que la saviesa socràtica comporta el reconeixement dela distància entre Déu i l’home: «sols Déu és savi» ( tw/  ` o[nti oJqeo;~ sofo;~ ei\nai , en 23a5-6). De fet, cal no oblidar que Sòcratesreconeix en ell mateix una «saviesa humana» ( ajnqrwpivnh sofiva ,en 20d8), que ell mateix s’ha afanyat a dir que, comparada ambla  saviesa divina , no té gens de valor o molt poc ( hJ ajnqrwpivnhsofiva ojlivgou tino;~ ajxiva ejsti;n kai; oujdenov~ , en 23a6-7). Calsubratllar que aquest apartat del discurs de defensa de Sòcratesés introduït per una pregunta que Sòcrates pressuposa que lipot fer algun dels jutges presents. La pregunta és aquesta:  Antoni Bosch-Veciana.    El Gòrgias de Plató
Related Search
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks