15. impressionisme i postimpressionisme

Description
1. IMPRESSIONISME Els pintors impressionistes tenien en comú diverses característiques. Les unes, de caràcter tècnic; les altres, sociològiques: 1. Una biografia…

Please download to get full document.

View again

of 93
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Information
Category:

Slides

Publish on:

Views: 2 | Pages: 93

Extension: PDF | Download: 0

Share
Transcript
  • 1. IMPRESSIONISME Els pintors impressionistes tenien en comú diverses característiques. Les unes, de caràcter tècnic; les altres, sociològiques: 1. Una biografia similar i una actitud comuna davant el fet artístic. La majoria pertanyien a la mateixa generació ja que havien nascut entre els anys 30 i 40 del segle XIX. Alguns d'ells -Sisley, Monet, Renoir i Bazille- havien anat a formar-se al taller de Gleyre, on havien rebut ensenyaments similars. A aquest grup inicial, aviat s'hi incorporaren Pissarro, Degas, Berthe Morisot i Cézanne. Van constituir-se en un grup i s'enfrontaren a l'academicisme, als salons i al sistema organitzatiu de la pintura de la seva època. La primera acció del grup fou exposar les seves obres al marge del Saló de París, en l'estudi d'un fotògraf anomenat Nadar, i intentar arribar al públic sense el reconeixement dels crítics oficials del Saló. A tall de provocació, van adoptar el nom d'«impressionistes» amb què un crític els havia designat despectivament. Amb la seva actitud van col·laborar d'una manera decisiva en el canvi del mercat de la pintura: les acadèmies i els salons aniran perdent influència i apareixeran les galeries privades i els marxants.
  • 2. 2. Unes influències similars .  La despreocupació pels «grans temes» i la incorporació de les classes populars com a nous protagonistes de la pintura són aportacions que reben de Courbet i dels pintors realistes.  L'admiració per Manet i les seves innovacions. 3. Una temàtica similar. * Temes urbans protagonitzats per la classe mitjana o obrera. * La naturalesa com a font de plaer visual i motiu per a les seves especulacions. No pretenien, com Els pintors de l'escola de Barbizon, integrar-s'hi. La captació dels elements naturals o humans que canvien constantment, com els núvols, el curs de l'aigua, les variacions atmosfèriques, els instants concrets de les reunions socials que no es tornaran a repetir. 4. Un repte comú: la fotografia. La fotografia s'havia inventat el 1839, però fins a les darreres dècades del segle el sistema de revelatge era molt lent, per la qual cosa la pintura continuava complint la funció social de retratar la gent. Solucionat aquest problema, els impressionistes van ser conscients que la pintura havia de renovar els objectius: la investigació del color, enfront d'una fotografia encara en blanc i negre, i la investigació de noves formes plàstiques.
  • 3. 5. Uns pressupòsits tècnics similars . Basant-se en la teoria del color, de Chevreul (1839), van practicar:  La barreja òptica: no barrejaven els colors en la paleta, sinó que era l'ull de l'espectador el que ho havia de fer.  La llei dels contrastos simultanis: el color local no existeix, sinó que és en funció dels colors que l'envolten i tots, finalment, són en funció de la llum.  La coloració de les ombres amb el color complementari. Oposició, doncs, a la tècnica del clarobscur.  El plein air : la realitat canvia amb la llum i està en moviment continu. No té sentit, doncs, pintar en un estudi situacions que ja han canviat. S'hauran de captar en la seva breu existència i davant d'elles.  El rebuig del dibuix que se substitueix per pinzellades soltes i pròximes, que crearan en l'ull de l'espectador -no pas en el quadre- els efectes de volum i de color. L'actitud d'investigació per trobar nous camins d'expressió, a partir dels quals el quadre només podrà ser vist i analitzat des de les seves qualitats estrictament plàstiques, i no pel tema literari o històric que expliqui, que serà irrellevant. Evolució del grup Monet, Pissarro i Sisley es van mantenir pròxims als postulats impressionistes al llarg de tota la seva carrera. Renoir, Degas, Cézanne, Bazille i Berthe Morisot, se n'allunyaren per treballar en una línia diferent i amb inquietuds individuals distintes.
  • 4. DEJEUNER SUR L’HERBE (1863). E. Manet Oli sobre tela (2,13 x 2,69 m). M. d'Orsay, París.
  • 5. Obres relacionades El tema de l’obra -una conversa entre personatges vestits i personatges nus- s'inspira clarament en el Concert campestre de Ticià, quadre exposat en el M. del Louvre i en un dibuix de Rafael . La diferencia fonamental consisteix en que els protagonistes de Ticià són d ivinitats fluvials que conversen tot escoltant un concert a l’aire lliure, mentre que Manet converteix les divinitats fluvials en joves artistes parisencs de l’època, que gaudeixen d'una jornada de lleure. Fins i tot des del punt de vista formal, l’obra també va ser revolucion à ria. Tant el tractament del color com la perspectiva i la composició resultaven allunyats dels models habituals. A més, les diferents parts del quadre no tenen relació formal les unes amb les altres: hi ha un bodegó en el primer pla, uns personatges centrals en composició triangular, una dona i una barca suspesos en un altre pla, i tres obertures sobre la llum del fons. Tots aquests elements només tenen en comú un tema que, pr è s de la pintura clàssica, Manet interpreta amb afany innovador.  Judici de Paris, Rafael, segons un gravat  Dejeuner sur l’herbe, Picasso  Concert campestre de Ticià
  • 6. Anàlisi de l’obra
  • 7. Le déjeuner sur l’herbe, 1863. Édouard Manet Museu d’Orsay. París Realisme Origen impressionisme Éduard Manet (1832-1883) Oli sobre llenç 208x 264 cm Identificació de l’obra
  • 8. Anàlisi formal
  • 9. Pícnic a l’aire lliure = pastoral Ferdinand Leenhoff (escultor holandès) dona nua (Victorine Meurent model preferida de Manet) Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet) Eugène Manet, germà Manet natura morta que introdueix en la composició (restes del dinar)
  • 10. la mirada directa i insolent del nu femení adreçada a l’espectador l’implica i el fa còmplice i protagonista de l’escena d’aspecte distret, no mira a l’espectador retratat amb el braç dret atansat i el seu gest de la mà en indica que ha pres la paraula noia rentant-se en el rierol
  • 11. Tècnica pictòrica revolucionaria pinzellades breus i soltes, juxtaposades unes amb les altres - base de l’impressionisme - zones planes de color Sense ombres - influència del món japonès -
  • 12. Trancament amb la perspectiva tradicional crea un espai en alçada per mitjà d’efectes atmosfèrics i cromàtics diverses tonalitats de verd en el paisatge clariana de tonalitats blavoses violents contrastos cromàtics
  • 13. En un acte propagandístic, Napoleó III, creà amb els quadres desestimats el “Salon des Refusés”, precisament per a que el públic pogués donar fe de la “seva poca qualitat pictòrica. Aquesta obra,“Déjeuner sur l´herbe”, fou presentada per Manet en el Saló de París de 1863 celebrat al Palau de la Indústria . El jurat la rebutjà, junt amb 2.000 obres de diferents artistes. Aquest rebuig va significar un gran escàndol en els medis artístics de París, principalment entre els joves artistes d'avantguarda, que tenien a Manet com a l'artista més gran de la seva generació. “ La deessa ofegada en un riu de llet, té l’aire d’una delicada dama galant, no de carn i ossos sinó d’una espècie de massapà blanc i rosa” Emile Zola “ Naixement de Venus” Alexandre Cabanel 1863 El jurat considerar guanyadora El “Naixement de Venus” d’Alexandre Cabanel.
  • 14. “ El “Bain” és d’un gust molt atrevit, la persona nua no té cap bellesa de formes i no podem imaginar un senyor tan lleig al seu costat. No comprenc el que motiva un artista tan intel·ligent i distingit a fer una composició tan absurda”
  • 15. El concert campestre. Ticià / Giorgione. 1508
  • 16. Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520. Basat en la pintura “Judici de Paris” de Rafael, actualment desapareguda
  • 17. Relació amb els precedents
  • 18. Manet i la pintura europea L’Olympia. 1863; presentada en el Saló de 1865 Maja nua, Goya Venus d'Urbino de Ticià
  • 19. El guitarrista espanyol “ Guitarrista”. 1860 Manet guanya una menció d’honor en el Saló de 1861 El bevedor d’absenta, 1858 Desestimat en el Saló de 1859 Manet i la pintura europea
  • 20. Pablillos de Valladolid 1634 Velázquez El pifrè, 1866 Manet i la pintura europea
  • 21. Manet i la pintura europea El balcó, 1869 Majas en el balcó 1810 -1812 Goya
  • 22. Manet i la pintura europea P. Picasso ; Massacre a Corea, 1951. Goya; Afusellaments de la Moncloa 2 ’ 66 x 3 ’ 45 ; 1814 Manet; Afusellamanet de l’emperador Maximilià de Mèxic 2 ’ 52 x 3 ’ 05 . 1867
  • 23. Picasso i Manet Picasso i “El déjeuner sur l’herbe”
  • 24. Altres obres Argenteuil  1874  Parella en barca
  • 25. Altres obres El bar del Folies-Bergère . 1882 -obra pòstuma ­
  • 26. Retrat de Emile Zola, 1868
  • 27. Societé Anonyme des artistes Claude Monet Auguste Renoir Camile Pissarro Paul Cézanne Edgar Degas Berthe Morisot La història de l’Impressionisme comença a París, el 15 d’abril de 1874 quan una colla de joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la casa 35 del Boulevard dels Capucines. Alfred Sisley
  • 28. " Impression , soleil levant" , 1874. Claude Monet Museu Marmottan. París Impressionisme Claude Monet (1840-1926) Oli sobre llenç 48 x 63 cm
  • 29. boira matinal insta·lació portuària: vaixells mercants, pals i xemeneies fumejants tres bots de rems naveguen per les aigües tranquil·les paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872 sol entre la broma de l’albada reflexos del sol a l’aigua els tres bots disposats en diagonal ajuden a donar profunditat i trenquen el ritme horitzontal del llenç
  • 30. negació del dibuix pinzellada solta efecte d'esbós paisatge de Le Havre pintat l’any 1872
  • 31. El impressionistes coneixen les teories de Newton sobre la descomposició de la llum llum color La teoria del color de Chevreul P = Primaris o generadors S = Secundaris o complementaris Cadascun dels colors secundaris és el complementari del color primari Teoria del color Tècnicament aplicaven els colors sobre la tela, sense barrejar-los a la paleta. Les pinzellades eren soltes (punt, coma, esborrany) i a certa distància del llenç els colors es barregen en la retina de l’espectador “trompe l’oeil”. Pinzellades soltes i lliures
  • 32. L’obra i el seu temps “ He enviat a l’exposició del Boulevard des Capucines el mes d’abril de 1874, un quadre que vaig pintar, l’any 1872, a El Havre, des de la meva finestra, amb el sol entre la boira i uns màstils erigits d’uns vaixells...M’han preguntat el títol per al catàleg, i com que el quadre no pot passar per una vista de El Havre, els vaig dir : poseu-hi “Impressions”. D’aquí es va passar a l’Impressionisme i es va estendre la broma.” Monet “ -Què representa aquesta tela? - Vaig a mirar el catàleg. - Impressió, sol naixent. - Impressió, estava segur d’això. - Em deia també, perquè estic impressionat, que allà dins hi havia d’haver alguna impressió... Quina llibertat, quina factura més solta ! El paper pintat en estat embrionari està més acabat que aquesta marina.” Louis Leroy en el Cherivari .
  • 33. Altres obres La rue de Saint Denis en la festa del 30 de juny (1878) La regata d’Argenteuil (1872) Les roselles (1873)
  • 34. Altres obres Claude Monet amb la seva esposa en el seu estudi flotant, 1874. Édouard Manet Barca-taller, 1876 A “plain air”
  • 35. Altres obres Estació de Saint-Lazare (1877)
  • 36. Sèrie de la Catedral de Rouen 1870
  • 37. Sèrie de la Catedral de Rouen 1892 1893 1893
  • 38. Sèrie de les Nimfees (1914-1918 )
  • 39. El gronxador 1876 Le Moulin de la Galette 1876 Auguste Renoir
  • 40. Renoir El dinar dels canotiers, 1881 ; 1 ’ 295 x 1 ’ 727 cm La llotja, 1874 ; 0’ 80 x 0’ 6 35 m
  • 41. Renoir Moulin de la Galette,1876 (131 x 175 cm) Banyistes, 1918 (80 x 65 cm)
  • 42. Edgar Degas La clase de dansa 1873 -1876 L’estrella 1878 L’assaig 1873-1878
  • 43. L’absenta 1876 L’orquestra de l’òpera 1870
  • 44. Degas Classe de dansa, 873-75 Ballarina a escena, 1878 Dona pentinant-se, 1887-90
  • 45. Degas B ebedor s d’absenta, 1876 Planxadores, 1884 Curses, 1885-1888
  • 46. Berthe Morisot Retrat de Eduard Manet a Berthe Morisot. N’era cunyada i alumna de Manet. El bressol . 187 2
  • 47. Pissarro Sol de Primavera al prat d’Eragny Teulats Vermells L’Illa Lacroix amb boira 1887 1877.  54 x 65 cm . 1888. 44 x 55 cm
  • 48. Pissarro . Boulevard Montmartre (1897) Pri mavera, 65 x 81 cm Mati d'Hivern, 65 x 81 cm D e nit , 53,5 x 65 cm
  • 49. Sisley El Canal del Loing a Moret 1892 , 50 x 61 cm Nevant a Louveciennes 1874, 55.9 x 45.7 cm Inundació a Port-Marly 1876
  • 50. Neoipressionisme, Divisionisme o Puntillisme El circ . Seurat. 18 91 Tarda de diumenge a l’illa del Grande Jatte. Seurat. 1884-1886 · es basen en les teories dels contrast simultanis de Chevreul. · donen un fonament teòric i científic al procés artístic. · el color pur és situat sobre la tala en forma de punts. · la mescla de colors es realitza en la retina de l’espectador.
  • 51. POSTIMPRESSIONISME El terme postimpressionisme engloba l’obra d'un bon grup d'artistes, molt diferents entre ells, que només tenen en comú dos elements: haver nascut entre el 1850 i el 1860, i continuar, amb la mateixa constància que els impressionistes, la tasca de “desliteraturització” de la pintura: per aconseguir-ho, trien temes i objectes de la realitat absolutament vulgars, de manera que el quadre ja només pot ser contemplat i analitzat per les qualitats estrictament pictòriques, sense claus ni referències que pertanyen a la cultura, la historia o la literatura. En la resta de manifestacions, no es poden establir coincidències entre aquests artistes que van desenvolupar llur tasca des de planteja-ments molt diferents. Plantejaments o línies pictòriques que constituiran, d'altra banda, les línies que seguirà el treball de les avantguardes del segle XX. Els artistes postimpressionistes, que van treballar a França, poden agrupar-se en les tendències segü-ents: 1.- Reacció davant de l’impressionisme i presentació d'una alternativa nova : Paul Gauguin, Vincent van Gogh, Paul Cézanne i Henri de Toulouse-Lautrec. 2.- Neoimpressionisme o puntillisme : Georges Seurat i Paul Signac. 3.- Simbolisme : grup de Port-Aven, Gustave Moreau i Odilon Redon, a França; a Àustria, Klimt; a No-ruega, Eduard Munch, i a Bèlgica, James Ensor. 4.- El grup dels nabís : Pierre Bonnard, Edouard Vuillard i Arístides Malllol.
  • 52. JUGADORS DE CARTES, Colors foscos  Colors clars  Pinzellades amb taques àmplies de color; més que de colors càlids/freds, cal parlar de zones més o menys il·luminades: proximitat-llunyania. El color modela les formes. La llum, però és ambiental, pròpia, no té un focus concret; ritme estàtic (no hi ha moviment físic, si tensió emocional: indecisió rostre dreta). Abandó de la perspectiva (taula, cames). Poc efectes espacials: totes les figures estan encaixades; diverses perspectives en un mateix pla. Ordenació intel·lectual dels objectes. Estil personal, individualista, sense massa connexió amb els seus coetanis. Pintava més que dibuixava. Emprava el realisme com a mitjà d’expressió. Innovador conside-rat l’iniciador de moviments posteriors: fauvisme, cubisme, expressionisme. Pocs efectes espacials. Simplificava els objectes per representar les formes bàsiques fonamentals: no busca la impressió momentània, sinó l'estructura, el bàsic, el que roman, tot i emprant situacions quotidianes; les formes es redueixen a cons, cilindres, esferes. Vista de perfil   Vista superior  P. Cézanne (1893). M. d'Orsay, París Oli / tela (97 x 130 c m). Gènere: dos homes jugant a cartes a l’hostal. Postimpressionisme
  • 53. Altres “jugadors” 1. Els jugadors de cartes (1892). M. Metropolità d'Art , Nova York. 2. Els jugadors de cartes (1892-1893). M. Institut Courtauld, Londres. 3. Els jugadors de cartes (1893). M. d'Orsay, París. Persistència de les sèries
  • 54. La muntanya Sainte-Victoire- (1896) 1902-04 1897-98 1900 1902-06 Evolució: des d’una aproximació pictòrica +/- realista, fins a la descomposició geomètrica de l’objecte Solia pintar la llunyania clara i la proximitat amb colors més vius i càlids
  • 55. Banyistes 1875-76 1894 1890-91 1900-05 Tema de gran tradició pictò-rica des del Renaixement: n u + paisatge
  • 56. Natures mortes 1879-80 1883-87 1885-87 1890 La pinzellada modela la forma Rebutjava copiar la natura, en tot cas la represen-tava. Sovint feia enqua-draments tallats, “a la japonesa”. Defuig de la representació tradicional de la profunditat (espacialitat). Multiplicitat de perspectives en un mateix pla. Reducció de les formes a pura geometria.
  • 57. Altres obres, altres pintors P. Cézanne: El golf de Marsella des de l'Estaque G. Braque: Paisatge de l’Estaque
  • 58. Retrats 1875 1894 1886 1890 Autoretrats Hortènsia Fiquet, la seva dona
  • 59. Paisatges Roques en el Bosc -1893- El Castell Negre-1904-
  • 60. Paul Cézanne i els seus plantejaments pictòrics Temàticament parteix del realisme, però no és un moviment introspectiu –de dins a fora- sinó subjectiu: cap enfora. Tècnicament parteix de l’impressionisme: la llum i el color permeten captar les coses (de fora cap endins)  però li sembla insuficient  no vol captar nom és l'aparença , sinó l’ESSÈNCIA   pintura descriptiva recerca intel·lectual (sensació fugaç)  ésser immutable  llarg procés de creació  reflexió  acció Per Cézanne el procés creatiu té 3 fases:  ANÀLISI: no es pot pintar un objecte sense entendre’l, sense percebre’n l’essència  Per això cal descompondre l’objecte en totes les parts que el componen: cada pinzellada té una funció  RECONSTRUCCIÓ: permet expressar el que s’ha entès no pretén reproduir l’objecte, sinó mostrar el que el caracteritza per això trenca amb la perspectiva, amb el punt de vista únic  HARMONITZACIÓ de les parts: importància de la geometria dels cossos: cons, cilindres, esferes combinades des de perspectives diverses per crear una composició
  • 61. Si mirem l’esquema (les ratlles grogues): quina forma tan estranya no tindria la taula si apartéssim les estovalles? S’aguantaria el cistell? I la gerra? Respecta les línies paral·leles de la taula real? La tetera i la gerra de llet estan vistes des del mateix punt de vista que la gerra del darrere a l’esquerra? Et sembla que respecta les proporcions?
  • 62. PITS AMB FLORS ROGES. P. Gauguin 1899. Oli / tela ( 9 0 x 073 c m). M. Metropolità d'Art, Nova York
  • 63. 1886: Bretanya i el grup de Pont-Aven Visió després del sermó (1888) i Crist groc (1889)
  • 64. 1888: a la Provença, amb Van Gogh Cafè nocturn, de Gauguin (1888) Cafè nocturn, de Van Gogh
  • 65. 1891-1893: primer viatge a Tahití Arearea {1892) Dones de Tahití ( 1891).
  • 66. 1895-1901: segona estada a Tahití Cavall blanc, 1898; Louvre Contes b à rbars , 1902 D’on venim, qui som, on anem?, 1897
  • 67. VAN GOGH Obres primerenques 1881-88 Camí amb pollancres, 1884 Els menjadors de patates, 1885 Natura morta amb sabates. 1886
  • 68. Arles. 1888-89 Cafè de la plaça. 1888 Girasols, 1888 El carter Roulin, 1888
  • 69. Saint-Rémy. 1889-90 Xiprers, 1889 Iris 1890 Autoretrat, 1889 La cambra de Van Gogh a Arles. 1889 Nit estelada. 1889
  • 70. Auvers sur Oise. Maig-juliol 1890 L'esglesia d'Auvers -sur-Oise. 1890 Retrat del Dr. Gachet
  • Related Search
    We Need Your Support
    Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

    Thanks to everyone for your continued support.

    No, Thanks